¿Sabeu com actuar en cas d’emergència? ¿Sabeu que els primers 4 minuts són
vitals per tal de revertir les possibles conseqüències?
El passat dijous dia 19 d’abril vam convidat al Juan
Antonio Nieto (Toni), responsable de formació de la cooperativa Ambulàncies
Catalunya per donar-nos els coneixements bàsics per actuar en cas d’una
emergència mèdica.
Potser no som del tot conscients, però la primera causa de la mort d’un nen és per causa respiratòria (obstrucció de les vies per una joguina o qualsevol objecte) per això és tan important com reaccionem si ens trobem en aquesta circumstància.
El primer que ens va explicar el Toni
és que el primer actuant té una gran
responsabilitat ja que els primers
quatres minuts d’una parada respiratòria son vitals. A partir d’aquí, el
cervell comença a perdre neurones i i a morir-se.
En Toni ens va detallar com detectar
un problema en un nen amb el triangle d’avaluació pediàtrica, pel qual
analitzem tres factors:
Aparença: el nen
està apagat, mirada perduda, no es mou, etc
Respiració: Si el nen
té una respiració agitada, fa sorolls que no són normals, etc
Circulació: Si el nen
té la pell pàl·lida, amb taquetes, etc
El que hem de tenir clar és que “si un nen plora vol dir que està be perquè respira”. I el que ens va demanar és que hem de perdre la por a la mort perquè sinó no sabrem actuar i les conseqüències poden ser fatals.
De la cadena de supervivència d’una
emergència, els tres primers passos el fa el primer actuant i el quart pels
sanitaris que arriben.
A l’hora d’actuar és important fer-ho bé
ja que podem aconseguir un rati de supervivència 20 vegades més gran. Per tant,
el primer actuant ha de ser conscient del que està fent.
La manera d’actuar en una emergència seria la següent:
- Control de la zona: Veure com està la persona, els seus voltants, si hi ha algun risc per nosaltres, etc
- Detectar si està conscient i respira. Intentem parlar amb la persona per veure si està inconscient i si respira o no. Si respira el posem de costat i truquem el 112.
- Si no respira, hem de fer un RCP- Ressuscitació cardiopulmonar, i començar les maniobres de compressió i demanar que truquin al 112.
- Començarem amb 5 ventilacions a la boca (només amb l’aire que tenim amb la boca). Si veiem que la persona ha vomitat o escopit sang es pot obviar.
- Farem una sèrie de 30 compressions al pit i 2 ventilacions. Així fins que vinguin els sanitaris.
- En nens lactants, les compressions es faran amb dos dits, dos dits per sota al mig de l’estèrnum.
- En els nens més grans d’1 any es faran amb la ma pressionant amb la part de la palma i no dels dits.
- En els adults es faran amb les dues mans al mig del pit.
La nostra actuació es pot resumir en protegir, alertar i ajudar.
En cas d’ennuegament hem de preguntar
si la persona pot parlar, si ho pot fer, es tracta d’un ennuegament parcial
per tant ens allunyem, mai donem cops a
l’esquena, i l’animem a que tossi perquè surti de forma natural l’objecte.
Si la persona no pot ni parlar, vol
dir que l’ennuegament es total, llavors hem de fer la maniobra de
Heinrich. Ens posem darrera de la persona, l’estirem cap endavant amb una mà a
la panxa i li donem 5 cops forts entre les dues espàtules. Si no surt
l’objecte, l’aixequem una altra vegada, ens col·loquem per darrera, i entre el
melic i l’estèrnum, agafem el puny i fem compressions cap endins i cap a dalt 5
vegades. Si encara no ha sortit, tornem a estirar-lo cap endavant i donar-li
cops a l’esquena. Repetim la sèrie fins que surti l’objecte.
Pels que no us heu fixat, a l’escola
hi ha un DEA (desfibril·lador extern
automàtic) i personal format per utilitzar-lo en cas d’emergència. A més a més,
l’escola té servei d'infermeria que dona a l’alumnat atenció sanitària i de
primers auxilis i administració i control de medicacions establertes per
prescripció facultativa. La Neus
Tuset, és la nostra infermera.
A l’apartat de
“Espai informatiu de les famílies/Serveis/Seveis Escolars/Infermeria” trobareu
la informació sobre el servei d’infermeria.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada